Discurs inaugural de Quim Monzó a Frankfurt

Quim Monzó al discurs a la fira del llibre, se expressa amb molta claredat i mostra un sentiment per a la literatura catalana pròpia de la seva categoria. S’ha de dir que de vegades s’expressa ràpidament i que utilitza un llenguatge culte. Tot i així, el discurs és entenedor.
Quim Monzó és un bon escriptor però encara no he tingut l’oportunitat de llegir un llibre seu, tot i que ho tinc pensat fer en un futur.

L’orador va participar i va acceptar fer un discurs per a la inauguració de la fira de llibre a Frankfurt perquè crec que aquets tema li va semblar interessant per mostrar al públic les seves idees. Al discurs va assistir un públic de mitjana-alta edat. Aquest va respondre de manera satisfactòria i va mostrar que estava passant una bona estona. Aquest públic va captar la idea que volia transmetre Quim Monzó.
Ell va voler expressar les seves idees hi ho va fer per a tothom en general, no només per al públic que va assistir al esdeveniment.

El discurs va ser molt original perquè no solen ser d’aqueta manera. Quim Monzó va parlar en 3a persona i va defensar-se molt bé a l’escenari. Jo crec que va triar fer-ho així per no ser repetitiu i no fer-ho com tothom. Penso que va ser molt bona idea i si jo tingués que escriure un discurs també ho faria així perquè quasi sempre molts discursos solen ser avorrits. En canvi, Quim Monzó ha sabut com entretenir als espectadors i que no s’avorreixin.

El contingut del que parla a la xerrada és sobre la literatura catalana en general, el escriptors, la cultura, la filosofia...Quan Quim Monzó parla sobre la literatura catalana diu: “la llengua i la literatura catalana no havien de rebre mai el càstig de les esglésies geopolítiques”. També diu que la literatura està reestructurada i que el més important és clarament, que és una de les pedres fundacionals i que és una preferència a Europa. Jo estic d’acord amb tot el que diu Quim Monzó perquè parla amb coneixement y sap el que diu.

Quim Monzó utilitza un recurs per mantenir l’atenció del públic ja que ha fet un discurs amb sentit de l’humor i també, casi cap al final de la xerrada, un travallengües que ha fet que els espectadors s’animessin i ha aconseguit captar l’atenció de tothom.

L’orador tenia un objectiu que crec que era que tothom sabés les seves idees i conclusions, sentiments i pensaments que tenia ell sobre la cultura , la literatura i, el més important, sobre la fira del llibre. Jo penso que ho va aconseguir perquè jo vaig entendre perfectament el que volia expressar. Va ajudar que utilitzava un llenguatge completament entenedor, i pel que vaig veure al vídeo, el públic semblava que també havia captat l’idea.

El protagonista parla sobre Frederic Mistral i diu que era un escriptor occità que li van donar un premi novell al 1904. Frederic Mistral apareix perquè l’escriptor del discurs de Quim Monzó no sabia si parlar sobre això o sobre una altra cosa. Aquest personatge té una relació amb la literatura catalana perquè amb el premi que li van donar va molestar als puristes de la nació i això va provocar que mai cap escriptor rebés un premi novell.
Aquesta xerrada m’ha causat una bona impressió. Més el discurs oral perquè s’entén millor les idees que vol expressar per els gestos i les expressions de la cara que fa Quim Monzó, però el text escrit també em va resultar entenedor.

Crec que tan jo com el públic i la resta de la gent comparteixen la meva opinió sobre el discurs perquè tal com he dit abans, ha estat un xerrada original, amb humor i amb un llenguatge molt clar. Penso que aquest discurs ha estat bé per a la literatura catalana perquè Quim Monzó a donat idees i pensaments molt positius i interessants.