Conte!

Margot era una dona d’uns 30 anys que vivia a França. Philip era el seu marit, també
d’ uns 30 anys. Un dia aquests van decidir tenir fills ja que s’havien comprat una casa molt més gran que la que tenien abans.
A Margot li va costar bastant quedar-se embarassada perquè tenia un problema, però al cap d’uns mesos ho van aconseguir.
La parella estava molt il·lusionada amb el fill que anava a vindre. Philip i Margot tots els dies parlaven sobre a quin hospital anirien, si seria nen o nena, de quin nom li posarien...Al cap d’una setmana Philip i Margot van posar-se a parlar de a quin hospital anirien ja que a Margot li tocava fer-se la primera revisió. Ell deia que amb el diners que tenien estalviats podien anar a un privat però ella li va contestar que no li semblava bé anar a un privat ja que els públics també eren bons.

Al cap d’uns mesos Margot ja estava de tres mesos i el metge li va dir que tenia bessons. Quan ella va comunicar-li a ell la noticia es va posar molt content.
A la parella li va sorgir un problema, que a Philip li havien traslladat a Espanya amb el treball i llavors van tenir que canviar de ciutat i comprar una altra casa a Barcelona.
Margot ja estava de vuit mesos llavors Philip va buscar un hospital a Barcelona. Un dia la parella estava en un centre comercial i de sobte Margot va trencar aigües. Philip la va portar ràpidament a l'hospital. Quan eren allà, els metges van agafar a Margot i se la van portar.
El part va ser llarg i una mica complicat però al final tot va sortir bé. Margot quan va donar a llum es va quedar adormida i quan es va aixecar es va veure a una habitació amb un bressol al costat. Quan ella va veure només un, li va estranyar molt ja que el metge de França li va dir que portava bessons. Llavors ella va trucar al metge i al seu marit. Van venir els dos alhora i Margot li va dir al metge que com que només tenia un fill si portava dos, però el metge li va contestar que no, que solament portava un.

Quan Margot ja estava bé li van donar l'alta i se’n va anar cap a casa seva amb el seu fill.
Al cap d’uns mesos Margot li va dir al seu marit que li semblava estrany que nomes portes un fill perquè el metge de França li va dir que portava bessons. Però Philip li va contestar que això li podia haver passat a tothom.
Margot cada dia pensava més en això fins que un dia va decidir viatjar a França per parlar amb el metge.
Quan era allà va buscar al metge i li va dir que ell li havia dit que portava bessons i després va sortit només un. El metge li va contestar que això era impossible que estava segur que portava bessons i llavors va decidir que li farien unes proves.

A Margot li van fer moltes proves i en totes li van sortir que havia tingut bessons.
Margot va tornar a Barcelona i li va comunicar al seu marit tot el que havia passat. Llavors aquests van investigar durant molts anys i van averiguar que al néixer li van robar un fill per vendre-ho a una família rica que no podien tenir fills.
La parella va buscar i intentar averiguar quina era aquesta família però no van trobar-la i llavors després de buscar tant i tant van desistir.
Un dia la família estava comprant un regal perquè s’acostava Nadal i Margot va veure a un nen que era idèntic al seu fill. Va anar a parlar amb la mare però aquesta li va dir que el fill era seu i que era una casualitat que es semblessin tant. A Margot li semblava això un mica sospitós. Llavors li va dir a la mare que si estava tan segura que aquell nen era seu no li importaria que es fessin les proves d'ADN. La mare es va negar però Margot va insistir fins que ho va aconseguir .

Van anar a l'hospital el nen i Margot i es van fer les proves d'ADN i li va sortir que era fill seu. Margot va començar a plorar de veure que havia trobat al seu fill després de tant buscar.

Article d'opinió

Os proposo que us llegiu el llibre “Vendidas”.Aquest llibre és un dels millors que m’he llegit. Va sobre dues germanes que viatgen a Yemen, la terra del seu pare, per passar unes vacances. El que aquestes germanes es troben allí és terrible. Les dones treballen fins l'esgotament i no tenen cap tipus de privilegis. Les germanes s'adonen de que no van a tornar a Londres, on vivien, perquè el seu pare les ha venut, a Zana i a la seva germana, i la ha casat amb un noi sense el seu consentiment. Aquesta és violada i maltractada. Zana pateix durant 8 anys un sofriment mentre que la seva mare intenta recuperar-les amb tots els mitjans possibles. Zana aconsegueix escapar però es deixa allà al seu fill i a la seva germana que aquesta és incapaç de sortir d’aquell infern .

Aquest llibre dóna molt que pensar i reflexionar, té un argument impressionant. És un llibre on comences a llegir i ets incapaç de parar perquè vols saber més i més. La historia és tan trista que pateixes per tot el que li va fer patir a aquelles germanes. “Vendidas” està basat en fets reals i per això dóna que reflexionar.
El llibre té una segona part ja que els lectors enviaven cartes a l'autor dient que volien saber com terminava la historia. La segona part s’anomena “Una promesa a Nadia “ i també és un llibre impressionant.
Si os agrada la lectura llegiu-vos aquest llibre.

"Així com cell qui es veu prop de la mort"

L'autor del poema "Així com cell qui es veu prop de la mort" és Ausiàs March, va néixer probablement a Gandia l'any 1397 en el si d'una família de lletraferits. Les carateterístiques de les seves composicions són l'ús de la llengua doc, l'útilització del català per als seus poemes i l'empleacióde comparacions .L'estructura de les comparacions és determinada per la divisió dels vuit versos de cada cobla. Sovint aquest decasíl·labs amb cençura ( 4+6) són els mes utilitzats per Ausiás .

March també utilitza estramps, senyals i el plantejament de la dicotomia.
El poema d'Ausiàs March parla sobre la mort dins d'un context marítim negatiu i ho podem veure per les paraules que utilitza com per exemple (prop de la mort, maltemps, perillant...)
També podem veure que tota aquesta negativitat que presenta l'autor és provocada per per l'amor, perquè als ùltims versos parla sobre la seva amada i tota l'estona es dirigeix a ella. Ell ens expressa al llarg del poema unes idees de navegació perillosa. Ausiàs utilitza la cobla per fer comaracions i totes les accions verbals són negatives. L'autor en el seu poema fa esplícit el joc d'equivalències i te una resolució negativa. El poeta neix allà on l'enamorat fracassa. El poeta s'edifica sobre la frustació sentimental del jo poètic. El text es divideix en una sola part.
"Així com cell qui es veu prop de la mort" , és una octava de decasíl·labs de rima creucreuada i l'esquema és ABBACDDC és de art major i té una estrofa.

Si comparem el poema d'Ausiàs March amb la poesia trobadoresca trobarem unes diferències i unes similituds. Una similitud seria la utilització de cançones que March les utilitza per al seu poema i també formen part de la poesia trobadoresca. Hi ha moltes diferències perquè Ausiàs March només utilitza un dels gèneres poètics de molts que hi ha. Una altra similitud seria els trobadors que aquest tambè formen part de la poesia trobadoresca i Ausiàs tambè els utilitza i va ser unes de les seves influències.

Discurs inaugural de Quim Monzó a Frankfurt

Quim Monzó al discurs a la fira del llibre, se expressa amb molta claredat i mostra un sentiment per a la literatura catalana pròpia de la seva categoria. S’ha de dir que de vegades s’expressa ràpidament i que utilitza un llenguatge culte. Tot i així, el discurs és entenedor.
Quim Monzó és un bon escriptor però encara no he tingut l’oportunitat de llegir un llibre seu, tot i que ho tinc pensat fer en un futur.

L’orador va participar i va acceptar fer un discurs per a la inauguració de la fira de llibre a Frankfurt perquè crec que aquets tema li va semblar interessant per mostrar al públic les seves idees. Al discurs va assistir un públic de mitjana-alta edat. Aquest va respondre de manera satisfactòria i va mostrar que estava passant una bona estona. Aquest públic va captar la idea que volia transmetre Quim Monzó.
Ell va voler expressar les seves idees hi ho va fer per a tothom en general, no només per al públic que va assistir al esdeveniment.

El discurs va ser molt original perquè no solen ser d’aqueta manera. Quim Monzó va parlar en 3a persona i va defensar-se molt bé a l’escenari. Jo crec que va triar fer-ho així per no ser repetitiu i no fer-ho com tothom. Penso que va ser molt bona idea i si jo tingués que escriure un discurs també ho faria així perquè quasi sempre molts discursos solen ser avorrits. En canvi, Quim Monzó ha sabut com entretenir als espectadors i que no s’avorreixin.

El contingut del que parla a la xerrada és sobre la literatura catalana en general, el escriptors, la cultura, la filosofia...Quan Quim Monzó parla sobre la literatura catalana diu: “la llengua i la literatura catalana no havien de rebre mai el càstig de les esglésies geopolítiques”. També diu que la literatura està reestructurada i que el més important és clarament, que és una de les pedres fundacionals i que és una preferència a Europa. Jo estic d’acord amb tot el que diu Quim Monzó perquè parla amb coneixement y sap el que diu.

Quim Monzó utilitza un recurs per mantenir l’atenció del públic ja que ha fet un discurs amb sentit de l’humor i també, casi cap al final de la xerrada, un travallengües que ha fet que els espectadors s’animessin i ha aconseguit captar l’atenció de tothom.

L’orador tenia un objectiu que crec que era que tothom sabés les seves idees i conclusions, sentiments i pensaments que tenia ell sobre la cultura , la literatura i, el més important, sobre la fira del llibre. Jo penso que ho va aconseguir perquè jo vaig entendre perfectament el que volia expressar. Va ajudar que utilitzava un llenguatge completament entenedor, i pel que vaig veure al vídeo, el públic semblava que també havia captat l’idea.

El protagonista parla sobre Frederic Mistral i diu que era un escriptor occità que li van donar un premi novell al 1904. Frederic Mistral apareix perquè l’escriptor del discurs de Quim Monzó no sabia si parlar sobre això o sobre una altra cosa. Aquest personatge té una relació amb la literatura catalana perquè amb el premi que li van donar va molestar als puristes de la nació i això va provocar que mai cap escriptor rebés un premi novell.
Aquesta xerrada m’ha causat una bona impressió. Més el discurs oral perquè s’entén millor les idees que vol expressar per els gestos i les expressions de la cara que fa Quim Monzó, però el text escrit també em va resultar entenedor.

Crec que tan jo com el públic i la resta de la gent comparteixen la meva opinió sobre el discurs perquè tal com he dit abans, ha estat un xerrada original, amb humor i amb un llenguatge molt clar. Penso que aquest discurs ha estat bé per a la literatura catalana perquè Quim Monzó a donat idees i pensaments molt positius i interessants.

Article de presentació

Hola, benvinguts al meu blog de llengua i literatura catalana. Aquí podreu trobar el meus treballs i exercicis relacionats amb l'assignatura de Català.

Desijto que el curs vagi bé i poder cumplir les meves espectavives sobre aquesta matèria.